dimarts, 17 de desembre de 2013

A UN ANY DE VIATGES INSÒLITS



                                    
Ara fa just un any vaig publicar el meu primer llibre Viatges insòlits de viatgers abrandats i vaig fer la meva primera presentació en un cara a cara amb la Nit de Santa Llúcia que ai quina por!
Els comentaris dels que l’han llegit m’honoren i m’animen a seguir amb una afició que omple una part important de la meva vida. Ara que en teoria tinc més temps que abans, perquè no he de dedicar vuit, nou, deu hores a la feina, faig noves entrades al blog, escric pel setmanari Notícies TGN, per la revista Som Punt i Coma de Vimbodí i Poblet, participo en reculls col·lectius, avanço en la novel·la i sobretot, sobretot, hi penso – pensar-hi és el més important; escriure-ho és la part fàcil d’aquesta tasca – Ara que faig tot això, puc dir que la meva  il·lusió, que el que jo escric es llegeixi i arribi, s’està complint.
Dels comentaris sobre el llibre, la majoria són bons:
  -   he plorat
  -   he rigut
  -   he tingut por
  -   m’he emocionat
  -   m’he engrescat
  -   he volat sense moure’m de la butaca
  -   volem seguir viatjant amb tu
  -   llenguatge planer amb perfecta formalitat literària
  -   llenguatge planer per històries no gens simples
  -   cada vespre en llegeixo un i després reflexiono
  -   com que són curtets, després de l’un l’altre
  -   me l’he llegit dues vegades
  -   ets en molts dels relats i aquest toc personal només li pots donar tu...
Tinc pocs comentaris dolents i això segurament no vol dir que no n’hi hagi, sinó que  només els lectors que em tenen molta confiança me’ls han exposat:
  -  l’he hagut de llegir amb diccionari
  -  hi ha paraules rebuscades
Ve a ser el mateix, no sé si en el fons això vol dir: nena, ets molt pedant. Però no és això, no. Jo és que estic perquè tothom tingui la possibilitat d’ampliar el seu vocabulari i crec que qui busca una paraula al diccionari, ja per sempre se la fa seva. En fi, ja ha sortit la meva vena pedagògica frustrada.
Un altre comentari negatiu és el que alguns l’han fet com a positiu:
  -   és que et veig en tots els relats i això ja no és ficció.
Bé, és discutible. Si sóc jo la que he nascut en un circ i després faig la volta al món, i més tard  em nomenen directora general adjunta, això és ficció pura. Si vaig en cotxe i m’enganxa un aiguat i, entremig de la pluja, recullo un extraterrestre... això és ciència ficció. Si un soldat alemany, mort a la segona guerra mundial, parla des de la tomba, aquí tindríem ficció del més enllà, però seria difícil trobar-m’hi.
No obstant, des que vaig patir aquesta crítica cruel i infame, he intentat retratar-me i mullar-me menys en tot el que escric... sense aconseguir-ho!
Seguirem...Amb il·lusió!!!


4 comentaris:

  1. D'imaginació no te'n falta i per això no et sentiràs mai sola. Només et puc aconsellar que siguis feliç escrivint. Primer, naturalment, escriuràs per a un públic, perquè el que voldràs és COMUNICAR la teva imaginació. Més endavant en els anys, potser només escriuràs per a tu, i veuràs que es tractava realment d'això: d'escriure.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Gràcies Olga, seguiré el teu consell, de moment no em costa gens. Més aviat diria que sóc feliç si escric. I suposo que sí, que la motivació d'escriure pot anar evolucionant.

      Suprimeix
  2. Hola Teresa et torno la visita, no tenia el gust de conèixer-te , aniré venint ...celebro que siguis escriptora, que escriguis i et publiquin....enhorabona!

    ResponSuprimeix
  3. Hola Elfreelang, gràcies per aquesta ampla enhorabona. Només t'he de puntualitzar que no em van publicar, sinó que em vaig publicar.
    Fins aviat. Ens veiem pels nostres blogs!

    ResponSuprimeix