diumenge, 2 de desembre de 2012

TERCERA PROVA-JOC



Segueixo amb el meu viatge a Ítaca que, casualment, coincideix amb un altre viatge més important, més llarg i més emocionant també a Ítaca, pel qual fem travessia dues terceres parts de la població d'aquest  nostre país. Respecte al meu viatge, l'emoció neix en adonar-me que malgrat els paranys i les dificultats sempre hi ha una Nausica que vol escoltar-me, una Penélope disposada a esperar-me i un Telémac que vol venir a treure'm de l'infern. 
Se sabrà tot, se sabrà tot...

Bé, amb al SEGONA PROVA-JOC no ha fet falta adjudicar números perquè només una persona ho ha encertat i ha estat l'última en comentar. Les respostes són:
1 . Riudabella és a Vimbodí i Poblet.
2 . Vall de valls és la Vall d'Aran, perquè en aranès aran vol dir vall.
3 . El globus vola per damunt de l'Empordà, una de les comarques més planes de Catalunya i d'aquestes l'única que té el mar a prop.
Tres viatges insòlits per fer i reiterar.
IRIS GONZÁLEZ COTS, el llibre és per a tu. Ens posarem en contacte.
Gràcies a tots per participar.


TERCERA PROVA- JOC

Aquest és un fragment de "El viatge", el primer relat del llibre. L'Enriqueta n'és la protagonista i encara que sembla tenir emocions humanes no és ni una nena, ni  una noieta ni una dona. Què és? Coneixeu alguna qualitat que posseeixin les de la seva espècie que les faci properes als humans?
Com que de ben segur, tots encertareu la primera pregunta, tornarem a fer coincidir l'encertant per ordre d'arribada dels comentaris amb el número guanyador del sorteig de l'ONCE de divendres, set de desembre.  I ja em pot estar agraïda l'Once per aquesta publicitat tan gratuïta que li faig cada setmana.

De EL VIATGE


"...S’instal·laren a Sud-àfrica, on havien sentit a dir que després de moltes baralles, hi regnava la igualtat entre cuablanques i cuanegres, i on també hi regnava el sol, fins i tot des que moria l’octubre fins que naixia el març.
La jovenalla, sempre amb l’Enriqueta al davant, gaudia del seu estiu particular, sense cap més responsabilitat que la de tornar a casa a l’hora dels àpats i abans de les deu del vespre. Amb l’experiència d’un viatge tan llarg, es veien molt capaces de qualsevol excursió, travessant qualsevol carena, o seguint el curs sencer d’un riu qualsevol. En el seu circuit feien figures que s’allargassaven o s’eixamplaven segons qui portava el timó, també giragonses i acrobàcies, talment ocells metàl·lics solcant el cel..."





Recordant Antònia Font



3 comentaris:

  1. L'Enriqueta és una oreneta. Probablement una oreneta catalana (i catalanista també,jeje). Les de la seva espècie s'assemblen als humans per la seva condició de formar grup i d'instal·lar-se als llocs creant comunitats.
    És la mil.lèssima vegada que intento publicar aquest comentari!!!! M'està costant molt estrenar-me! Un petó.

    ResponSuprimeix