SEGONA PROVA-JOC

Segurament quan finalment arribi a Ítaca hauré de saber trobar noves sendes, però aquest viatge per a què el meu llibre vegi la llum està farcit d’obstacles. Hi trobo ciclops que em miren malament, Circes que no em permeten avançar i sirenes que em deixen embadalida. Fins i tot, Èol sembla que bufi cap a l’altra banda. Hi ha moments que crec que el naufragi és imminent i d’altres que, estic convençuda que podré tocar a port.

Quan ho aconsegueixi, que ha de ser que sí,  se sabrà tot perquè escriuré la meva Odissea particular. Que ningú no pateixi, però, perquè serà un relat. No tinc cap pretensió d’intentar emular Homer, que ja m’agradaria posseir la seva capacitat de fabulació, o de plasmació escrita de la llegenda oral. Sembla que no està massa clar com va anar.

Aquí hi ha un altre lliurament de la imatge del meu llibre, encara no definitiva.

 

El guanyador de la primera prova-joc de Viatges Insòlits ha estat el JORDI, que va comentar en segon lloc. El número del sorteig de l’ONCE de divendres s’acaba en 2.

Jordi, ja sé qui ets. Ens posarem d’acord per fer-te el lliurament solemne del meu llibre.

SEGONA PROVA-JOC

Aquests tres fragments de relats del llibre, il·lustrats amb boniques fotografies, per fer-ho més fàcil encara parlen de tres llocs de Catalunya, i no goso a dir la terra més ufana, però sí que diré la més maca del món perquè és la nostra. Coneixeu un altre territori tan petit amb tanta diversitat?

Tres preguntes que demanen tres respostes i en aquest cas s'hauran d'encertar. Cada encertant tindrà un número que li serà assignat dijous a la nit. El número anirà en combinació amb el sorteig de l'ONCE de divendres, 30 de novembre

De CASCAVELLS A TRENC D'ALBA 

         "... masos  i més masos a tocar de la carretera, el Mas de Baix, el de l’Huguet, el del Carreres, Menganya...tal vegada buits, però no morts, si més no romanien vius i plens en el record no gaire llunyà dels pares. Jo me’ls coneixia tots i entre el bosc, els masos i els contes dels meus pocs anys, feia transitar la imaginació a cor què vols. La fascinació arribava al zenit al passar pel davant del camí de Riudabella. Els arbres d’ambdós costats formaven una volta damunt del camí, que el feia més fosc i ombrívol. Tant misteriós com el mateix castell que en fer l’últim revolt s’aixecava amenaçador damunt d’un turonet i que desvetllava en mi tota mena d’històries sobre senyors, ogres, fantasmes i dracs..."

     On queda aquest castell de Riudabella?

De L'ESPERANÇA I LA VALL 

"Asseguda rere la finestra, l’esguard fixat en la vall, l’Esperança deixa passar aquell minut màgic en que el sol s’amaga darrere les muntanyes, més prest que en altres altituds.

Quantes vegades no s’ha preguntat com deu ser una posta de sol a la vora del mar, on el dia s’estira d’allò més, sense muntanyes que amaguin la claror quan encara no n’és l’hora! Tanmateix les muntanyes són la seva vida, l’han acollit, l’han reclòs, l’han seduït... i també hostatjaran les seves cendres.

La casa, situada en un punt privilegiat del poble enfilat a la muntanya, té als seus peus una petita vall de les moltes que hi ha en aquesta terra. I és que és precisament això el que la conforma i li dona nom, Vall de valls, recorreguda per un gran riu i per un grapat de rius menuts que s’hi aboquen generosament. Nombrosos llacs, restes d’antigues glaceres, de tots colors, formes i grossàries, li donen la darrera pinzellada"

  

 

De quina vall estem parlant?

 

De POR

"El docte conductor mena el globus amb destresa, mentre fa broma dient que aquest és el seu segon vol. Naturalment ningú no se’l creu. De tant en tant parla per l’emissora amb el seu company, a qui anomena Luca, que ens va seguint amb el Jeep per terra. La mare enganyada ha relaxat les seves faccions i sembla contenta. La parelleta riu feliç i segueix amb les moixaines, no sé si conscients que ja volem. Les dues noies de mirada blava, tan absortes i entusiasmades amb el paisatge com jo mateix. Per davall del globus, alguns nuvolets petits ens confirmen que efectivament som al cel i a la dreta, la línia de l'horitzó tan lluenta ens recorda que la mar Mediterrània és a prop. A baix de tot, un dels territoris més plans de Catalunya, en forma de món de joguina, s’estén sota els nostres peus. Els masos són casetes de pessebre, els arbres són bonsais, els pobles, de conte, les garbes de palla semblen fitxes de parxís, i a dalt, a baix i al voltant, els altres globus, que s’han enlairat al mateix temps que nosaltres, igual que una atracció de fira que hagués trencat les subjeccions i volés lliure sense traves"

Per damunt de quina comarca vola el globus? 

Doncs ja podeu començar.