Un bloc ho és de veritat gràcies a les visites dels seus lectors. Si a més a més aquests fan comentaris, l'autor pot considerar que ha assolit el seu objectiu. Vull agrair-vos la vostra participació en el meu bloc salsa-ficcio, ara que ha superat les mil visites, donant-vos l'oportunitat d'aconseguir el meu llibre VIATGES INSÒLITS DE VIATGERS ABRANDATS de franc.
D'aquí al catorze de desembre, dia de la presentació, us proposo un joc de quatre proves relacionades amb el llibre. Les presentaré sempre en cap de setmana i tindreu de temps fins el dijous següent per participar-hi. En cada presentació de prova us faré saber qui és el guanyador de la prova anterior.
PRIMERA PROVA
Només demano un comentari al relat complet que afegeixo a continuació. És el cinquè del llibre que aviat tindreu a les llibreries. El guanyador serà el que per ordre d'entrada en el comentari coincideixi amb el número de l'ONCE del divendres 23-11-12. Sí, ja sé que això està molt vist, però em sembla una bona manera de deixar-ho a l'atzar. Si hi ha nou comentaris o menys, serà la darrera xifra, si n'hi ha fins a noranta nou, seran les dues darreres. Si n'hi ha més, ja serà la bomba, però seran les tres darreres xifres. Si comenteu com anònims, poseu si us plau el nom i les tres darreres xifres del DNI, per evitar confusions indesitjades.
aprofiteu-ho que aquesta és la prova més fàcil!
ANYS
Cada vegada que el veig pujant les escales tant a
poc a poc, se m’encongeix el cor. Els vint-i-vuit esglaons que van del carrer
al pis se m’afiguren aquella llarga escala de Jacob que menava fins a Déu, i
que sortia tot sovint als llibres de la Història Sagrada
que ja no s’estudia.
La seva cara, impassible, no mostra res, cap
cansament, cap dificultat, però jo sé que la processó va per dins. De cap
manera vol agafar-se al braç que li allargo, per a fer-li més lleu l’esforç.
- Surt d’aquí- em diu.
Sense voler, perquè no voldria, em ve al cap aquell
home fort com el ferro que podia amb tot i no deixava que res s’interposés
entre ell i la seva comesa. Independent, suficient i orgullós, no necessitava
ningú, tal vegada no ho volia reconèixer, igual que ara, cinquanta anys més
tard.
Ara, com abans, vestit amb pantalons blaus, camisa i una gorra amb visera, que li corona la imatge, quiet dempeus,
ningú diria que han passat cinquanta anys. Amb la mateixa roba que abans tapava
músculs, força i il·lusions, ha vist com tot això anava quedant enrere, i com
el futur s’anava escurçant davant dels seus ulls.
Ahir, tan lluny com la vista li abastava, es veia
capaç d’arribar-hi, amansint tota la terra, tots els rocs, tots els boscos que
trobés al seu pas. Avui, a quatre passes dels seus peus, el món s’enfonsa i una
boira espessa no li deixa veure què hi ha a l’altra banda, ni tan sols si hi ha
res.
Sense donar-se per vençut, lluita per mantenir el
somni i rumia com pot estendre un pont per traspassar l’abisme i guanyar la boira.
Però ell és un home de la terra. En néixer li van
mostrar la terra i amb els ulls molt oberts va decidir que no volia veure cap
altre paisatge. Només tenia deu anys quan va començar a treballar-la i
d’immediat va saber que la terra i ell formaven un compost indissoluble. I,
tanmateix, com es treballa la terra quan a cada passa els ossos murmuren, quan
la pell és tant fina que un granet de pols la travessa, i quan els ulls
s’omplen d’ombres en atansar-se la nit?
El pensament és veloç i mentre jo viatjo per mig
segle, anant i venint, i rodant la meva pel·lícula basada en fets reals, ell ja
ha arribat i, desesmat, s’ha deixat caure sobre la butaca.
Els seus ulls blaus, amb els anys més blaus encara,
em miren i veuen el que penso. Amb una llambregada en té prou per saber que
m’atribolo de veure’l així, i com ho sap! m’estimo més aquell orgull que
aquesta fluixesa. Però ell sap com arreglar-ho, sap que el món i jo necessitem
que es conformi, que deixi de lluitar contra natura, que es hora de reposar, de
respirar amb l’aire que li resta i no amb l’aire que voldria.
- Vine!- em crida.
M’ajupo al seu costat i aleshores fa un gest
inusitat: amb la seva ma colrada pel sol i llaurada pels anys, m’acarona
suaument la galta. Després amb una mitja rialla, em diu amb veu de voler-me
convèncer.
- Va
filla, posa’m una pel·lícula del Clint
Eastwood. L’altre dia, aquella..., com es deia? “Duro de pelar”, em va agradar
molt.
Tendre, dolç i alhora colpidor. M'emociona, m'emociones....
ResponEliminaMaite
M'agradat. És un bon relat sobre el temps, del temps lligat a la terra, del temps que queda quan la natura s'imposa, i del temps que passa amb la velocitat dels pensaments.
ResponEliminaDesprés de llegir aquest emotiu relat he mirat curosament la fotografia... i ... sí, sí, és clar, aquest home que puja amb decisió l'escala, agafant amb força la barana despren moviment i determinació. És Duro de pelar! L'he reconegut de seguida.
ResponEliminaM. Olivetti
M'agrada el relat, m'agrada com escrius, m'agrada la tendresa que despren i la força que s'hi endevina...
ResponEliminaCinta
M'agradat molt, realment toca la fibra i he vist reflectides persones molt properes a mi. M'ha emocionat, de veritat. Enhorabona!!!!!!!!
ResponEliminaSílvia
Com em recorda el meu pare. genio i figura hasta la sepultura. Angel.
ResponEliminaEl padrí, el meu padrí, el millor padrí...tanco els ulls i reconec perfectamnt qui es... ja sas que aquest relat és el meu preferit, no se si sera el millor escrit peró si el més sentit...noemí
ResponEliminaMolt bonic! M 'ha agradat molt. Un relat preciós que fa emocionar....
ResponEliminaIris Gonzalez ;-)
enhorabona teresa...m'agradat molt. gina
ResponEliminateresa es xulissim...m'he emociat i tot. maria b.
ResponEliminaPreciós
ResponEliminaIep, Teresa, està bé això del blog dedicat al llibre, tu... ja sé que ara no entro al concurs, però el relat m'ha arribat, m'ha obert escletxa... ai aquests pares que mereixerien ser per sempre forts!
ResponEliminaEs emotiu, tendré i molt ven escrit, ETS una crack!!!!! . Ja sabem que la presentació del llibre ha estat un éxit. Felicitáis. Segur que quan el llegim ens captivara
ResponEliminaConsol i Montserrat